Elies Rogent i Estanislau Duran han passat a la història del lul·lisme per la seva bibliografia d'obres lul·lianes des del segle XV fins mitjan segle XIX. En elles no només s'hi recullen les obres autèntiques i apòcrifes del foll Ramon, també els incomptables sermons lul·lians, les biografies, les crítiques i els certàmens literaris a ell dedicats. Amb aquesta obra culminà la malastrugança amb la qual sempre estaren envoltats els intents d'aproximació a la bibliografia lul·liana, com és el cas de Jeroni Rosselló i Ribera.